tag:blogger.com,1999:blog-60783998352866544572024-03-05T09:07:40.976-08:00Paisatges que he viscutJaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comBlogger45125tag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-75700826137373829512017-10-17T01:20:00.003-07:002017-10-17T01:20:40.088-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=wouNL14tAks"><img alt="https://www.youtube.com/watch?v=wouNL14tAks" border="0" data-original-height="604" data-original-width="600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Ts_oONGqC6ioHJLHcOuAooazTdQbkSNcotOPhKOypoiYFY7QAb0M4B2yTFuLrQu2CHCtflCUl1H0SE8iCWCrW5h6ne44jYBv49RC9CmfHtepDu_vE5iMgKQAy3WkOMBKnirk88Tv3Yg/s1600/Llibertat-600.jpg" /></a></div>
<br />Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-35476546425325961212014-12-24T09:58:00.003-08:002017-10-29T13:08:06.685-07:00Cel, terra i sota terra<script language="JavaScript1.2">
<!--
isIE=document.all;
isNN=!document.all&&document.getElementById;
isN4=document.layers;
isActive=false;
function MoveInit(e){
topOne=isIE ? "BODY" : "HTML";
whichOne=isIE ? document.all.FloatingLayer : document.getElementById("FloatingLayer");
ActiveOne=isIE ? event.srcElement : e.target;
while (ActiveOne.id!="titleBar"&&ActiveOne.tagName!=topOne){
ActiveOne=isIE ? ActiveOne.parentElement : ActiveOne.parentNode;
}
if (ActiveOne.id=="titleBar"){
offsetx=isIE ? event.clientX : e.clientX;
offsety=isIE ? event.clientY : e.clientY;
nowX=parseInt(whichOne.style.left);
nowY=parseInt(whichOne.style.top);
MoveEnabled=true;
document.onmousemove=Move;
}
}
function Move(e){
if (!MoveEnabled) return;
whichOne.style.left=isIE ? nowX+event.clientX-offsetx : nowX+e.clientX-offsetx;
whichOne.style.top=isIE ? nowY+event.clientY-offsety : nowY+e.clientY-offsety;
return false;
}
function MoveN4(whatOne){
if (!isN4) return;
N4=eval(whatOne);
N4.captureEvents(Event.MOUSEDOWN|Event.MOUSEUP);
N4.onmousedown=function(e){
N4.captureEvents(Event.MOUSEMOVE);
N4x=e.x;
N4y=e.y;
}
N4.onmousemove=function(e){
if (isActive){
N4.moveBy(e.x-N4x,e.y-N4y);
return false;
}
}
N4.onmouseup=function(){
N4.releaseEvents(Event.MOUSEMOVE);
}
}
function ToggleFloatingLayer(DivID, iState) // 1 visible, 0 hidden
{
if(document.layers) //NN4+
{
document.layers[DivID].visibility = iState ? "show" : "hide";
}
else if(document.getElementById) //gecko(NN6) + IE 5+
{
var obj = document.getElementById(DivID);
obj.style.visibility = iState ? "visible" : "hidden";
}
else if(document.all) // IE 4
{
document.all[DivID].style.visibility = iState ? "visible" : "hidden";
}
}
document.onmousedown=MoveInit;
document.onmouseup=Function("MoveEnabled=false");
// -->
</script>
<!-- Start Floating Layer -->
<div id="FloatingLayer" style="position:absolute;width:507px;left:100px;top:100px;visibility:visible; border:solid 1px #FF6600;">
<div id="titleBar" style="cursor:move; width:100%; position:relative; border-bottom:solid 1px #FF6600; background-color:#FF9933;">
<div id="title" style="margin-right:30px; padding-left:3px;">
<font face="Arial" color="#333333">Llibertat per als presoners polítics</font>
</div>
<div id="closeX" style="cursor:hand; position:absolute; right:5px; top:0px;">
<a href="#" onclick="ToggleFloatingLayer('FloatingLayer',0);return false" style="text-decoration:none"><font color="#333333" size="2" face="arial">X</font></a>
</div>
</div>
<div id="floatingContent" style="padding:3px; background-color:#CCCCCC; color:#333333;">
<!-- place your HTML content here-->
<img src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/Jordis.jpg" />
<!-- End of content area -->
</div>
</div>
<!-- End Floating layer --><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_2102.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_2102.jpg" /></a></div>
<br />
En tot el viatge, la presència del cel era constant i notòria. Nuvolades espesses, que semblava que ens volguessin esclafar contra el terra. A sota, la terra. De tant en tant, una solitària capella que ens feia veure que no érem en cap desert —encara que a nosaltres ens ho semblés. La capella —sovint minúscula, alguna vegada, com passa aquí, prou gran— ens parlava d'una comunitat humana que no vèiem, però que sí que hi era. Possiblement, dispersa per les llunyanes granges que s'amaguen a les verdes i humides muntanyes de l'entorn.<br />
<br />
Aquesta església es diu <b>Saurbær </b>i ella i el seu cementiri són a la riba nord del gran fiord de <b>Hvalfjörður</b>, a tocar de l'aigua. Era una estona que pràcticament havia deixat de ploure. Hi havia una lluminositat màgica. Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-29655649812454939812014-12-20T08:31:00.001-08:002014-12-20T08:31:35.897-08:00Aigua arreu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_2096.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_2096.jpg" /></a></div>
<br />
Les cascades que anem veient són innumerables. Tot es vau tant inaccessible, tant «màgic» que sovint ens preguntem d'on deu venir aquesta aigua que es precipita per fractures d'aspecte magmàtic, entapissades sempre per una herba —o molsa— que s'arrapa a cada racó.<br />
<br />
Què hi deu haver al damunt d'aquests escarpats? Potser hi ha llacs, potser hi ha estepes emboirades i immenses. Potser —no ho hem de descartar— hi ha una granja i un racó de vida.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-1609964941614742952014-12-10T10:28:00.002-08:002014-12-10T10:29:50.072-08:00Locs de culte<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_2130.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_2130.jpg" /></a></div>
<br />
És un lloc de culte —i no parlo només de religió— que es troba anant de Borgarnes cap a l'interior. Es diu Reykholt i durant molts anys va ser un dels centres intel·lectuals d'Islàndia. Hi ha un monestir, una escola i aquesta capella antiga. Aquí va viure un dels personatges importants en la història de l'illa: Snorri Sturluson, el savi del segle XII que va escriure l'Edda, que és l'obra que conté la mitologia islandesa. <br />
<br />
Vam visitar aquest lloc cap al vespre, quan no hi havia absolutament ningú —hi ha mai algú, en aquests indrets remots?— i tot adquiria un caràcter desolat i fins una mica fantasmal. Ens adonàvem clarament que érem en una mena de Montserrat desangelat i àrtic. Vam caminar per la flonja gespa dels cementiris, vam entrar a la capella de fusta —que grinyolava a cada pas nostre—, mentre el vent i les gotes de pluja es clavaven a la pell com agulles. De cop i volta, en una raconada, veiem un nen que juga amb una pilota. Res més.<br />
<br />
<br />Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-84824389690951248382014-12-03T10:40:00.001-08:002014-12-03T10:40:15.364-08:00Solitud de la cascada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_2083.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_2083.jpg" /></a></div>
<br />
Quan ens vam endinsar a Kjósarskarðsvegur —deixant els indrets (relativament) més concorreguts— vam trobar-nos aquesta primera cascada solitària, que vam tenir per a nosaltres sols. Com sempre, feia vent i fresca i anava caient una pluja fina. La zona era molt bonica, però d'una bellesa dura —com gairebé cada dia dels que ens esperaven. Vam aturar l'auto al voral de la pista de terra, vam caminar fins la cascada i jo vaig tenir l'humor de desplegar el trespeus i afegir a la càmera un filtre fosc. Vaig estar una bona estona retratant aquest salt d'aigua —no passava ningú.<br />
<br />
Després de la immensa grandiositat de la cascada de Gullfoss, aquesta cascada més íntima ens va arribar més endins.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-67630902069478550102014-11-22T10:30:00.002-08:002014-11-22T10:30:23.802-08:00Rumb al nord (més encara)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_2071.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Blogger/DSC_2071.jpg" /></a></div>
<br />
Després de visitar els indrets més coneguts que hi ha a la ruta entre Reykiavík i la cascada de Gullfoss, l'endemà vam girar cap el nord i vam trepitjar la nostra primera ruta de terra, solitària i grandiosa —però força més benigna que les que vindrien més endavant. Ara sí que ja començàvem a experimentar la grandiositat tel·lúrica dels paisatges d'aquesta illa (gairebé) àrtica. És la ruta 48 que travessa la regió anomenada Kjósarskarðsvegur fins el fiord de Hvalfjörður.<br />
<br />
Feia vent i plovisquejava —com sempre. Tot estava recobert d'una herba que semblava molsa —o d'una molsa que semblava herba— que s'arrapava a les roques i a la terra xopa. Tot semblava gran, allunyat, inaccessible, fins i tot hostil. Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-34079915198087527352014-11-20T09:38:00.001-08:002014-11-20T09:38:46.894-08:00Finestra, des de dintre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSdwIiGj9t_r8xJeAHRIpKIjVuwZE5quzsSSa023Allb3wnmuLvp-PNgvJQmHv4GRBG9HA-B6faZRlhU0VrUiJEeCqmpNo9vL0qBLZH0tzgGfprMq_OmyafHOu_1eVRAk4_iCzE2daxRw/s1600/xyz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSdwIiGj9t_r8xJeAHRIpKIjVuwZE5quzsSSa023Allb3wnmuLvp-PNgvJQmHv4GRBG9HA-B6faZRlhU0VrUiJEeCqmpNo9vL0qBLZH0tzgGfprMq_OmyafHOu_1eVRAk4_iCzE2daxRw/s1600/xyz.jpg" /></a></div>
Un edifici d'arquitectura tradicional a la costa dels fiords nord-occidentals. Una visió cap a l'exterior, cap un paisatge gris i verd, amb poca llum. No és una casa qualsevol: és la seu d'una fundació científica d'estudi i recuperació de la guineu àrtica. Una casa petita, de sostre baix i parets gruixudes, completament de fusta, amb una escaleta estreta que fa nyic-nyic quan hi puges. Un petit museu: històries nòrdiques que parlen de fred, d'animals salvatges que havien estat caçats fins gairebé l'extinció. A l'altre banda del mar —potser n'hauríem de dir fiord— hi ha la gran extensió de la península de Hornstrandir —de la que les guies diuen que «conté els paratges més extrems i inhòspits de tota l'illa». Són 580 km quadrats on ja no hi viu ningú, sense cap accés motoritzat, pràcticament sense res... llevat de fiords, glaceres, tundra i les restes d'alguna antiga estació de pescadors de balenes. I també, és clar, guineus àrtiques.
Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-2527007533662012052014-11-17T12:18:00.001-08:002014-11-17T12:18:18.463-08:00La gran esquerda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_1994.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_1994.jpg" /></a></div>
En parlava en un article anterior: la gran esquerda entre la placa tectònica europea i l'americana travessa Islàndia. I un dels llocs on és més evident aquesta ruptura és un indret —amb una certa màgia, no cal dir-ho— fonamental en la història d'aquesta societat «sense rei». És exactament on està feta aquesta fotografia. L'esquerda és ben visible (és possible fer immersió al seu interior) i a la seva dreta s'estén una plana verda i extensa que és on es reunia, un cop l'any, el parlament de l'illa.<br />
<br />
La pluja anava i venia i el vent tempestuós la projectava sovint contra nosaltres. La llum era inversemblant i afegia grandesa i misteri a la visió. No et cansaves mai d'anar seguint el moviment de les nuvolades —com passa amb el foc. Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-85529068736019850292014-11-13T11:49:00.000-08:002014-11-13T11:49:23.590-08:00Molses volcàniques<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_2021.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_2021.jpg" /></a></div>
Aquesta molta ufanosa podria ser a molts llocs d'Islàndia, però es troba exactament a la divisòria geològica entre Europa i Amèrica. És la separació entre les dues plaques tectòniques que es van separant mica a mica. És també el lloc ancestral on es reunia el que es considera com el primer parlament democràtic del món. El van establir els víkings l'any 930 en aquest indret i va reunir-se anualment fins la seva dissolució el 1798.<br />
<br />
A l'entorn d'aquestes molses i d'aquests roquissers immensos hi ha molts paisatges més grandiosos i solemnes que el que es veu a la fotografia d'avui, però vaig voler també fer un apunt d'aquesta vegetació aspre i àrtica.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-69334287527152695442014-11-10T11:38:00.000-08:002014-11-17T11:57:53.437-08:00L'explosió d'aigua<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_2036.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_2036.jpg" /></a></div>
<br />
En aquest primer dia a Islàndia vam seguir rutes força conegudes i ben transitades —ja tindríem temps més endavant de tastar les grans solituds— i no podíem deixar de visitar algun dels guèisers més populars. Va caldre una mica de paciència per anar esperant el moment de l'explosió d'aigua bullent que es projectava cap el cel, i va caldre estar molt amatent perquè el moment fotogràficament òptim durava molt poc temps. El cel —els cels increïblement tenebrosos d'Islàndia— s'afegia a la composició amb l'aigua i el sofre. Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-55514984125430147832014-10-31T11:48:00.001-07:002014-10-31T11:50:52.653-07:00Cel i aigua<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_2045.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_2045.jpg" /></a></div>
<br />
Aquests cels amenaçadors, canviants, semblava sovint que ens volien esclafar, de tant baixos que els notàvem. El primer dia del nostre viatge a Islàndia vam recórrer itineraris que formen part dels circuits més concorreguts del país. Ja tindríem temps, ben aviat, de trobar-nos en llocs remots i desèrtics: En aquest primer dia vam trobar gent amunt i avall. Per exemple, en aquesta cascada tan espectacular i coneguda: la cascada de Gullfoss, poc abans que la ruta 35 entri a les vastes solituds de Kjölur.<br />
<br />
Plovisquejava, feia força vent, i la monumental cascada feia un soroll eixordador i generava una boira molla que s'estenia força lluny. Les nuvolades hi afegien dramatisme. La sensació d'espai era immensa. La bellesa del paisatge era una bellesa aspre i inhòspita. Només un indici del que ens aniríem trobant en els propers dies.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-37194456479106884432014-10-28T11:55:00.000-07:002014-10-28T11:55:34.602-07:00Islàndia: Aquí comença el camí<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_1987.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_1987.jpg" /></a></div>
<br />
Avui començo a publicar aquí algunes fotografies d'Islàndia, que miraré que vagin apareixent regularment.<br />
<br />
En el camí a Þingvellir passem per un petit coll on el temps, que havia començat increïblement benigne, canvia en un instant i comença a ploure, mentre unes nuvolades espectaculars omplen l'horitzó. Aquest temps —que amb els nostres paràmetres hauríem de qualificar com a infernal— ja no ens deixaria pràcticament mai. Un clima duríssim, una llum que mai no s'apaga del tot ni mai no remunta gaire amunt —unes oportunitats fotogràfiques que eren tot un repte.<br />
<br />
Aquests paisatges del sud-oest de l'illa —els primers que vam trobar— ens van semblar grandiosos i salvatges. Poc ens imaginàvem el que aniríem trobant més enllà! Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-85163590215933001262014-10-21T10:49:00.002-07:002014-10-21T10:49:53.930-07:00Vinyes de Can Torres<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSCF1672.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 477px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 634px;" />Hi ha un celler relativament nou a les Gavarres, entre Sant Martí Vell i Madremanya, a redós dels Àngels. La masia es diu Can Torres i està a la Riera de Bevià. Les vinyes del celler l'envolten. Vaig anar-hi un dia de finals d'estiu de fa potser un parell d'anys. El matí havia estat plujós i la tarda, en canvi, s'anava encalmant. Quan era al celler, en un moment donat, les nuvolades es van trencar i una llum força càlida va dibuixar els ceps. No havia anat fins aquest celler amb cap intenció fotogràfica, però sí que duia una càmera i vaig poder captar —bé o malament— aquesta ullada de sol sobre les vinyes i aquest cel tan benigne.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-57140703491087247242014-10-19T10:53:00.001-07:002014-10-19T10:56:46.500-07:00Cep d'abril<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/D30_5175.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 477px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 634px;" />El cep és un subjecte fotogràfic difícil. La vinya és paisatge, però el cep és una planta de fotogènia esquerpa.<br />
<br />
L'he retratat moltes vegades, al llarg del pas de l'any: cep d'hivern, esporgat i tancat en ell mateix; cep en el moment de la brotada, quan retorna a la vida; cep de brancada exuberant; cep en plena saó, farcit de gotims turgents; cep de tardor, de colors sublims; cep esfullat, laberint de sarments... Però mai —o ben poques vegades— he trobat la manera de captar amb la càmera les sensacions que els ceps em generen.<br />
<br />
Aquest cep d'aquesta imatge en blanc i negre és a una vinya de Poboleda propera al poble, al camí que va al cementiri —una vinya petita, amb marges de pedra seca— però podria ser un cep de qualsevol de les nostres vinyes.És una fotografia de l'abril del 2012.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-5933287519889418722014-10-14T10:51:00.000-07:002014-10-14T10:51:54.167-07:00Barranc de Canalda<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_0082.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 480px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 638px;" />Havíem pujat al Port del Comte en un dia que començava enlleganyat. Des de l'aparcament de l'estació, vam anar pujant per les pistes d'esquí en direcció al cim principal de la Serra de Querol, que es diu Puig de les Morreres. Des d'aquest cim, hi ha un gran desnivell cap al coll de Jou i la visió que es té des d'aquesta talaia sobre els misteriosos barrancs de Canalda i Vilamala és magnífica.<br />
<br />
Per sort, just en el moment d'arribar al cim, les boires es van obrir i va aparèixer als nostres peus tot un terreny preciós, net i lluent per la pluja recent. No sabíem on mirar! Vam sorprendre un grup d'isards, que ràpidament es van llançar avall pel pendent dretíssim. <br />
<br />
Després es va tornar a tapar i tot va quedar gris i uniforme. La visió va durar poc, però potser això encara va fer augmentar la seva força i va fer el seu record més perdurable.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-43851439927065486462014-10-12T01:44:00.000-07:002014-10-12T01:45:19.198-07:00Roques de la Cabrera<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_0337.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 476px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 634px;" /> Durant massa temps he tingut aquest blog abandonat i m'agradaria tornar a revifar-lo. Per començar, ho faig amb una imatge de les Roques de la Cabrera. Es tracta d'un conjunt de cingleres —salvatges i potents— que hi ha a la meravellosa cara sud de la serra del Moixeró. Més d'una vegada hi he passat per sota, anant oi tornant del coll d'Escriu o del Moixeró —per les diverses rutes que hi ha en aquest vessant, totes impressionants. Però d'aquestes ocasions n'hi ha hagut una en que les llums que la natura em va oferir van ser especialment favorables. Era la tardor, a la tarda, i els cims de la serra estaven tapats per una boira que anava i venia. El sol estava força baix, però encara entrava pel coll d'Escriu i, quan la boira li ho permetia, incidia en les parets de les roques de la Cabrera.<br />
<br />
Baixant del coll d'Escriu, el bosc s'interposava i no em deixava fer la fotografia que jo estava esperant. En un moment donat, l'acció del sol ponent sobre les roques va coincidir amb una mínima clariana al bosc i el resultat va ser aquest. Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-89828337064699589072012-11-24T05:03:00.000-08:002012-11-24T07:41:50.143-08:00L'Estanyet de Gréixer<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_0355.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 476px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 634px;" />No sabia que existia. De fet, feia molts anys que no caminava de Gréixer al coll d'Escriu. Aquesta vegada, havia pujat a les Penyes Altes del Moixeró per la Canal de la Serp i, després de seguir la carena cap a ponent, vaig baixar per la banda de les Roques de la Cabrera. Vaig tenir visions memorables de les trencades muralles de la cara sud de la Serra del Moixeró i vaig fer algunes fotografies que m'agraden.<p>Quan vaig arribar a l'Estanyet de Gréixer la llum del Sol ja no hi tocava. En tot el dia no havia vist ningú i ara que ja s'anava fent tard, la sensació de solitud encara era més gran.<p> L'estanyet és un embassament petit, humil, però en aquell moment concret tenia unes tonalitats i unes textures que el feien encisador. Vaig poder fer tres o quatre fotografies que potser aconsegueixen suggerir aquells instants de pau serena i solitària.<p>La càmera està a uns pocs centímetres per sobre del nivell de l'aigua i la distància focal és de 24 mm. La llum era extraordinàriament difusa i, d'aquesta manera, el contrast excessiu no amaga les textures. Tanmateix, en aquest cas com en tants d'altres, els aspectes tècnics són trivials comparats amb els aspectes que en podríem dir emocionals.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-7741389282442606482012-11-16T10:41:00.000-08:002012-11-23T03:30:12.211-08:00Vinyes de Capmany<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSCF1372.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 477px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 634px;" />Són vinyes del celler Arché-Pagès, de Capmany. Hi vaig anar un dia que en Bonfill em va convidar a visitar les seves vinyes i tastar els seus vins, que tan bon són. El cel tenia unes textures exquisides i tot convidava a la fotografia. Però no podia dedicar-m'hi de ple, ni amb tota l'atenció que aquests paisatges exigien, perquè m'acompanyava en Bonfill i teníem altres temes per parlar. I al celler ens esperava, entre altres coses, una ampolla de Bonfill del 2007, ja oberta perquè l'aire li obri una mica l'expressivitat.<br />
<br />
Aquesta vinya concreta, que està a tocar de la vila, conté unes grans roques granítiques ben curioses. Però el que donava el toc màgic a totes les coses era el cel i la llum. No van durar gaire. Poc després d'aquesta fotografia, el contrast va baixar i el cel es va fer més uniforme i menys interessant. Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-60406450404064617962012-10-30T14:15:00.002-07:002012-10-30T14:15:54.893-07:00Groc lluminós<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSC_0127.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 476px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 634px;" />Aquest any encara no he viscut una jornada de fotografia de tardor d'aquelles en que els colors esclaten amb força i semblen d'un altre món. El dia que més m'hi vaig acostar va ser un dia que vaig pujar al <b style="color: #cc0000;">Pla de Boavi</b>.<br />
<br />
El cel era radiant i la llum —encara força vertical— era lluminosa i neta. Els colors dels arbres no havien assolit el seu màxim nivell, potser per la sequera. En un cert indret, a la vora del camí, hi havia un arbre que sí que mostrava tota la força dels grocs. D'anada, l'arbre era a l'ombra i quan vaig tornar ja hi tocava el sol de ple. D'aquesta manera, vaig poder prendre nota de dues versions ben diferents, gairebé oposades, d'un mateix objecte. La diferència estava en la llum. Suau o contrastada, difusa o cantelluda, però sempre neta i ben delineada.<br />
<br />
He penjat la versió més mat. Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-15080040297728501982012-10-17T02:11:00.000-07:002012-10-17T02:20:49.616-07:00Al camí de ronda<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSCF1746.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 477px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 634px;" />Vaig fer el camí de ronda de Llançà a Port de la Selva en un dia rúfol, de llums canviants i, en general, dolentíssimes. És una passejada ben bonica, si el temps hi ajuda. Per exemple, si el dia és net i fresc. Però aquell era un dia de forta humitat, enganxós i desagradable.<br />
<br />
Semblava impossible fer alguna fotografia que tingués cap interès. Però hi va haver algun breu moment en que, no sé per què, la llum va canviar i va donar vida al paisatge.<br />
<br />
Vaig prendre aquest apunt. En pocs moments, la boira xafogosa va tornar a deixar-ho tot pla i sense relleu. Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-80708376789044428852012-05-17T10:23:00.003-07:002012-05-17T10:23:58.893-07:00Cortines de pluja<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSCF1326.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 479px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 634px;" />Llimiana és una talaia meravellosa sobre la Conca de Tremp. Si, a més, hi pugeu en un dia de temps canviant i espectacular, en un dia de primavera en que les ullades de llum s'alternen amb les cortines de pluja, podeu tenir moment d'una bellesa sublim. Com els que vaig tenir jo en un dia d'abril d'aquest any.<br />
<br />
Pràcticament, no havia nevat ni plogut en tot l'hivern i, en canvi, a primers d'abril van arribar les pluges generoses i la neu abundant. Feia força fresca. L'espectacle dels ruixats que es desprenien, com cortinatges, de les nuvolades negres, feia embadalir.<br />
<br />Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-78148885425977464142012-05-11T08:09:00.000-07:002012-05-11T08:11:27.339-07:00El Sol s'amaga pel costat del mar<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSCF1191.jpg" style="cursor: pointer; float: right; height: 477px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 634px;" />Als catalans sempre ens resulta curiós veure que el Sol es pon sobre el mar.<br />
<br />
Aquest any he passat un mes a la ciutat de Vancouver, un lloc on hi plou constantment i amb insistència. En algun moment, però, els núvol omnipresents es van trencar i van deixar entrar uns rajos de sol daurats. Tornava a casa i duia la càmera a la motxilla. Vaig anar corrent fins la platja més propera i vaig poder gaudir d'uns instants de llum gloriosos. De fet, seguien caient espurnes de pluja i feia una bona fresca, però la mirada s'embadalia enllà de l'aigua.<br />
<br />
A la platja hi havia força gent: passejant, corrent, anant amb bicicleta o passejant el gos. Tots els objectes estaven banyats en or. A llevant, hi havia algun cim nevat que també estava il·luminat per la llum de la posta. Cap al nord, els cims es mantenien dintre de les nuvolades fosques.<br />
<br />
Les finestres dels gratacels del centre de la ciutat, durant uns instants, feien lluernes descarades.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-6341303019856848602012-05-02T10:47:00.001-07:002012-05-02T10:47:22.582-07:00La Barrufa<img border="0" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSCF1343.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 477px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 634px;" />Aquests dies d'abril ens han dut un temps molt canviant, molt atractiu per al fotògraf. He passat uns dies al Pallars i la pluja, la neu, el sol, el torb, el fred i la bonança s'han anat succeint de manera anàrquica. Calia estar sempre amatent a les llums.<br />
<br />
Un dia es va girar una barrufa espectacular i vaig pujar fins a <b style="color: #cc0000;">Tornafort</b> perquè creia que aquest poble enlairat seria un mirador excel·lent. Ho era. El fred era ben viu i el joc constant de les llums que anaven i venien feia que calgués prendre decisions ràpides. En un moment donat, una ullada de sol val il·luminar els camps de <b style="color: #cc0000;">Puiforniu</b>, a la vall del <b style="color: #cc0000;">Cantó</b>. Al fons, les <b style="color: #cc0000;">Comes de Rubió</b> i les carenes del <b style="color: #cc0000;">Pic de l'Orri </b>estaven immerses en una potent barrufa. L'espectacle era sublim.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-44902245473086811312012-01-16T11:48:00.000-08:002012-01-16T11:57:21.447-08:00Gebrada a la Segarra<img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: right; cursor: pointer; width: 634px; height: 477px;" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/D30_5133.jpg" border="0" />Fa moltes setmanes que l'anticicló no es belluga de sobre nostre i la boira de les planes interiors és freda i persistent. El gebre es va acumulant a les plantes i els arbres i els fabrica perfils cristal·lins.<br /><br />Tornava de caminar pel massís de Sant Honorat, aquestes roques extraordinàries que hi ha sobre la plana d'Oliana, a la dreta del Segre, a migdia de la Serra d'Aubenç. Quan passava per la Segarra, el paisatge era inversemblant. Finalment, a la Panadella, no vaig poder resistir la temptació d'aturar-me i capturar algunes poques imatges de tota aquella meravella que m'envoltava.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078399835286654457.post-14018333306707753922011-11-25T08:58:00.000-08:002011-11-25T09:09:23.102-08:00El fons del barranc<img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 634px; height: 479px;" src="http://jaumeaguade.cat/Fotografia/DSCF0710.jpg" border="0" />La coneixença dels barrancs d'Aixerto i Besant és una de les experiències més interessant de la tardor d'aquest any. No tinc paraules per expressar l'emoció que em va fer recórrer aquestes contrades tan feréstegues, ens uns dies de Tots Sants de gran qualitat fotogràfica. N'he parlat al meu <a href="http://muntanya.jaumeaguade.cat/2011/11/barrancs-daixerto-i-besan.html">bloc de muntanya</a> i he penjat totes les fotos a la meva <a href="http://jaumeaguade.cat/">pàgina personal</a>.<br /><br />De les fotografies que vaig poder fer en aquells dos dies de bon excursionisme, intensos i apassionants, n'he triat una que —potser— aconsegueix transmetre una mica les sensacions que aquells barrancs em van produir.<br /><br />Barrancs minerals, vegetació en el moment de l'esclat del color, solitud absoluta, desolació i aïllament, camins mil·lenaris, terreny d'aventura, bordes precàries, desnivells feréstecs, ... Tot això i més.Jaume Aguadéhttp://www.blogger.com/profile/15056816936073002536noreply@blogger.com