Primers de maig a Sant Maurici. Amb en Lluís venim per fer el Subenuix amb esquís, però hi ha poca neu i el temps no acompanya. Al vespre, estem tancats al petit refugi Mallafré, que ara no té guarda. Està tapat i cau alguna volva de neu però, en un cert moment, alguna cosa ens empeny a sortir a l'exterior —un raig de llum, una mica de vent, potser una intuïció inexplicable. Tenim, aleshores, una visió fugissera i sublim en que el sol troba un camí entre els núvols per incidir sobre el Petit Encantat. No hi ha temps de pensar en res: cal disparar la càmera dues, tres vegades, a corre-cuita. Hi ha poca llum, hi ha poc temps, cal anar una mica enllà perquè els arbres no ens tapin els cims. Immediatament, la visió s'ha esvaït i només ens en quedarà el record... i aquesta fotografia.L'endemà, hi ha una ma de neu nova i segueix nevant fort. Sortim cap al cim, però no hi arribarem perquè ben aviat ens trobarem sense cap mena de visibilitat. Malgrat tot, tornarem contents per l'estona que hem passat deixant traça a la neu nova i flonja i per aquesta visió dels Encantats encesos per la llum de la posta.