Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquí de muntanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquí de muntanya. Mostrar tots els missatges

Les textures de la neu

La neu, com el cel i el mar, té infinits colors i infinites textures que canvien segons un immens nombre de paràmetres imprevisibles.

Érem a la Val Maira, fent esquí de muntanya, i el temps era "perfecte": cels blaus radiants, sense ni un núvol. Gaudíem de valent i vaig tornar a casa amb una gran quantitat de fotografies de típic calendari alpí. Simplement boniques, però sense la força que, de vegades, hi afegeix el mal temps.

Vaig fer alguna fotografia, però, que sí que anava més enllà dels cels blaus i les neus blanques. Pujant l'espectacular vall que du al Monte la Bianca, la neu flonja i abundant adquiria, a contrallum, una presència voluptuosa i plena de textures magnífiques. Aquesta fotografia n'és un exemple.

Un vespre, a Cotiella

Maig del 1994. Anem al Cotiella amb esquís, per la banda de Saravillo, i dormim al Collado del Ibón de Plan. L'endemà, l'ascensió al cim pel Collado de la Ribereta és magnífica però avui, passats els anys, potser recordo millor el capvespre al coll, quan el cel, per la banda del Perdut, es va tenyir de vermells rabiüts i potents.

La del 94 va ser una temporada molt bonica: Cap de Rec, Costabona, Fontalba, el grandiós Montarenyo, el preciós Cap de les Cometes, la visita a estanys Gémenes, les inoblidables esquiades del Nerassol, el Pedorrés i l'Alba, els tres mil metres llargs del Sotllo i la Pica, des de Broate... i les immenses esquiades a l'entorn del Wildstrubel.

De vegades, les nits silencioses en un racó oblidat, en contacte amb el terreny aspre, i alguna fotografia com ara aquesta, són les coses que, quinze anys després, encara tenen la força de transportar el teu esperit a aquelles hores, a aquelles valls.

La persona amb qui vaig compartir aquesta tenda i aquesta posta de Sol, ja no hi és. O potser sí que hi és, però d'una altra manera...

Contra el mur

Pot semblar que jugo amb l'efecte compressor d'un teleobjectiu potent, però en aquella època —era l'any 1991— duia només un 35-70, un objectiu que, en aquesta època digital, podria semblar ridícul, però que a mi em va acompanyar a moltes muntanyes: no en vaig dur mai d'altre.

El mur de seracs és real. Sóc als Alps, a la regió del Steingletscher, en una sortida d'esquí de muntanya curta però intensa amb en Josep Maria i l'Ernest. La zona és, com tants altres llocs de Suïssa, un paradís per a l'esquiador muntanyenc. El cim més significatiu és el Sustenhorn —que vàrem pujar en aquell cap de setmana— però hi ha, al seu voltant, altres cims magnífics, com el Gwächtenhorn, que també vam pujar, o els dos Tierberg.

Van ser uns dies de glòria, amb visions i esquiades inoblidables. L'albada al Tierberglihütte, tenyida de colors irreals, o els panorames immensos de l'alta vall de Göschen, farcida de neu, van omplir de claror els nostres esperits.

Els Encantats, al capvespre

Primers de maig a Sant Maurici. Amb en Lluís venim per fer el Subenuix amb esquís, però hi ha poca neu i el temps no acompanya. Al vespre, estem tancats al petit refugi Mallafré, que ara no té guarda. Està tapat i cau alguna volva de neu però, en un cert moment, alguna cosa ens empeny a sortir a l'exterior —un raig de llum, una mica de vent, potser una intuïció inexplicable. Tenim, aleshores, una visió fugissera i sublim en que el sol troba un camí entre els núvols per incidir sobre el Petit Encantat. No hi ha temps de pensar en res: cal disparar la càmera dues, tres vegades, a corre-cuita. Hi ha poca llum, hi ha poc temps, cal anar una mica enllà perquè els arbres no ens tapin els cims. Immediatament, la visió s'ha esvaït i només ens en quedarà el record... i aquesta fotografia.

L'endemà, hi ha una ma de neu nova i segueix nevant fort. Sortim cap al cim, però no hi arribarem perquè ben aviat ens trobarem sense cap mena de visibilitat. Malgrat tot, tornarem contents per l'estona que hem passat deixant traça a la neu nova i flonja i per aquesta visió dels Encantats encesos per la llum de la posta.