La neu, com el cel i el mar, té infinits colors i infinites textures que canvien segons un immens nombre de paràmetres imprevisibles.
Érem a la Val Maira, fent esquí de muntanya, i el temps era "perfecte": cels blaus radiants, sense ni un núvol. Gaudíem de valent i vaig tornar a casa amb una gran quantitat de fotografies de típic calendari alpí. Simplement boniques, però sense la força que, de vegades, hi afegeix el mal temps.
Vaig fer alguna fotografia, però, que sí que anava més enllà dels cels blaus i les neus blanques. Pujant l'espectacular vall que du al Monte la Bianca, la neu flonja i abundant adquiria, a contrallum, una presència voluptuosa i plena de textures magnífiques. Aquesta fotografia n'és un exemple.