Estàvem enmig d'una llevantada important. Feia vint-i-quatre hores que nevava —una neu humida que es fonia fàcilment— però el temps ens havia donat una treva que vam saber aprofitar bé. Érem a la zona de les Bulloses, a les muntanyes que tanquen la Cerdanya pel nord, i anàvem amb esquís.Calia travessar el llac per començar la pujada cap al Petit Peric, que encara estava cobert per les boires. La llum del matí era extraordinàriament fotogènica i, incidint de manera força obliqua sobre la neu nova, ressaltava les seves textures flonges. Era una llum càlida, que contrastava amb les nuvolades negres que omplien bona part del cel.
Com passa sovint amb els estanys pirinencs que s'utilitzen per a generar energia hidroelèctrica, l'havien buidat un cop ja estava glaçat i el gel s'havia anat trencant i donava lloc a formes estranyes. Tot era molt bonic i incitava a l'alegria.