Vaig pujar a la carena de la Serra Major del Montsant en un dia molt fred en que la boira amagava tots els paisatges. Duia la càmera penjada al pit, però no creia que pogués arribar a utilitzar-la. A la carena hi bufava un vent glaçat. Tan glaçat i humit que moltes fulles i herbes estaven cobertes de glaç. Però no estava tot glaçat. De fet, la gebrada era minsa, i això la feia més bonica, perquè no aconseguia amagar els tons de la vegetació.Uns brins d'herba de vidre creixien de la terra aspra. Si la boira hagués marxat, si una mica de sol hagués acaronat les fulles, aquest gebre mínim hauria desaparegut. Però no hauria estat en va, perquè s'hauria fet aigua i hauria alimentat la vegetació d'aquesta carena eixuta.
Me n'alegro d'haver pogut prendre nota, al sensor de la meva càmera, d'aquests moments efímers.