L'Alt País és l'Oberland i, dels diversos Oberländer que hi ha, el més grandiós és l'Oberland de Berna, al bell mig de Suïssa. En tinc records estimadíssims, com el d'aquest dia al cim de la Jungfrau en que, en uns instants de pau i felicitat màxima, contemplava el majestuós entorn que m'envoltava. Cap a migdia, la grossa massa de l'Aletschhorn, amb la seva pared nord farcida de geleres suspeses, atreia amb força la meva mirada.El dia abans, havíem fet una de les curses més dures que he fet mai: el Mönch per la cara nord —la clàssica ruta dita del Nollen— i necessitàvem un cim més amable per restablir el nostre equilibri psíquic. La bella Jungfrau va ser aquest cim que, després de les angoixes del Mönch, ens va rebre amb una certa placidesa.
Era l'any 1984. Sembla ahir. La meva càmera era una Rollei-35. El temps era estable i prou benigne, però les llums i les nuvolades donaven al paisatge el relleu que convé a la fotografia. Feia cordada amb en Lluís, que es quedaria a les Grandes Jorases per sempre més.
Després del Mönch i la Jungfrau, en Lluís i jo covejàvem el Weisshorn i vam saltar al Valais per assetjar-lo. Però els dies de bon temps ja s'havien exhaurit i la pluja constant no ens va deixar fer res més.
Encara ho vam tornar a intentar l'onze de setembre d'aquell mateix 1984, en una escapada desesperada i fugaç que no va servir per a res més que veure, des de la porta del solitari refugi del Weisshorn, com la neu queia, lenta i humida, sobre els cims i sobre els nostres projectes.