Vam sortir a fer una passejada pel Pla de Corts. El dia era fred, força fred, però no feia vent i el sol lluïa amb força. Llevat d'algun bassal o alguna bassa, gairebé no havíem vist gel ni neu, però quan arribem a l'estany de Moncortès, les branques dels arbres i arbusts estan resseguides per unes fines crestes de gebrada. És, però, un gel efímer, perquè es trenca així que hi toca el sol i cau com si nevés.L'espectacle de la llum trencant el glaç ens fa badar una bona estona en aquest indret màgic. Les muntanyes nevades de la Vall Fosca tanquen l'horitzó, per la banda del nord. La gran masia de Cabestany presideix la clotada de l'estany. La carena d'Esplà s'alça sobre el tall profund de Collegats. Retrato paisatges diàfans i també els fins dibuixos de la glaçada sobre aquest arbust intranscendent.
En pocs minuts, la gebrada ja no hi és i les branques degoten.