Un vespre, a Cotiella

Maig del 1994. Anem al Cotiella amb esquís, per la banda de Saravillo, i dormim al Collado del Ibón de Plan. L'endemà, l'ascensió al cim pel Collado de la Ribereta és magnífica però avui, passats els anys, potser recordo millor el capvespre al coll, quan el cel, per la banda del Perdut, es va tenyir de vermells rabiüts i potents.

La del 94 va ser una temporada molt bonica: Cap de Rec, Costabona, Fontalba, el grandiós Montarenyo, el preciós Cap de les Cometes, la visita a estanys Gémenes, les inoblidables esquiades del Nerassol, el Pedorrés i l'Alba, els tres mil metres llargs del Sotllo i la Pica, des de Broate... i les immenses esquiades a l'entorn del Wildstrubel.

De vegades, les nits silencioses en un racó oblidat, en contacte amb el terreny aspre, i alguna fotografia com ara aquesta, són les coses que, quinze anys després, encara tenen la força de transportar el teu esperit a aquelles hores, a aquelles valls.

La persona amb qui vaig compartir aquesta tenda i aquesta posta de Sol, ja no hi és. O potser sí que hi és, però d'una altra manera...