Pot semblar que jugo amb l'efecte compressor d'un teleobjectiu potent, però en aquella època —era l'any 1991— duia només un 35-70, un objectiu que, en aquesta època digital, podria semblar ridícul, però que a mi em va acompanyar a moltes muntanyes: no en vaig dur mai d'altre.El mur de seracs és real. Sóc als Alps, a la regió del Steingletscher, en una sortida d'esquí de muntanya curta però intensa amb en Josep Maria i l'Ernest. La zona és, com tants altres llocs de Suïssa, un paradís per a l'esquiador muntanyenc. El cim més significatiu és el Sustenhorn —que vàrem pujar en aquell cap de setmana— però hi ha, al seu voltant, altres cims magnífics, com el Gwächtenhorn, que també vam pujar, o els dos Tierberg.
Van ser uns dies de glòria, amb visions i esquiades inoblidables. L'albada al Tierberglihütte, tenyida de colors irreals, o els panorames immensos de l'alta vall de Göschen, farcida de neu, van omplir de claror els nostres esperits.