Al límit de la llum i les ombres: Pic Coolidge

L'estiu del 93 volíem anar al Couvercle, a Chamonix, i dúiem al cap projectes d'alpinisme clàssic del bo i millor, com la travessia de Les Courtes. Vam anar a Chamonix, però no hi vam trobar res més que una pluja constant que tallava qualsevol aspiració alpina.

Aleshores, vam reconduir la situació cap a les magnífiques muntanyes de la Berarde. Aquí el temps era estable i benigne i vam poder fer un parell d'itineraris d'immensa bellesa. Com el Pic de Coolidge, on està feta aquesta foto que avui publico aquí.

Després del Coolidge, van seguir els Bans... i aquí es va acabar tot, perquè, baixant dels Bans, vaig ensorrar-me en una esquerda de la gelera i em vaig lesionar —era la segona vegada— el genoll de la cama esquerra.

En tot cas, les vivències d'aquest pic que du el nom del gran alpinista clàssic són més resistents, més sòlides, que els meus malmesos genolls...