Als catalans sempre ens resulta curiós veure que el Sol es pon sobre el mar.Aquest any he passat un mes a la ciutat de Vancouver, un lloc on hi plou constantment i amb insistència. En algun moment, però, els núvol omnipresents es van trencar i van deixar entrar uns rajos de sol daurats. Tornava a casa i duia la càmera a la motxilla. Vaig anar corrent fins la platja més propera i vaig poder gaudir d'uns instants de llum gloriosos. De fet, seguien caient espurnes de pluja i feia una bona fresca, però la mirada s'embadalia enllà de l'aigua.
A la platja hi havia força gent: passejant, corrent, anant amb bicicleta o passejant el gos. Tots els objectes estaven banyats en or. A llevant, hi havia algun cim nevat que també estava il·luminat per la llum de la posta. Cap al nord, els cims es mantenien dintre de les nuvolades fosques.
Les finestres dels gratacels del centre de la ciutat, durant uns instants, feien lluernes descarades.