Aquest any encara no he viscut una jornada de fotografia de tardor d'aquelles en que els colors esclaten amb força i semblen d'un altre món. El dia que més m'hi vaig acostar va ser un dia que vaig pujar al Pla de Boavi.El cel era radiant i la llum —encara força vertical— era lluminosa i neta. Els colors dels arbres no havien assolit el seu màxim nivell, potser per la sequera. En un cert indret, a la vora del camí, hi havia un arbre que sí que mostrava tota la força dels grocs. D'anada, l'arbre era a l'ombra i quan vaig tornar ja hi tocava el sol de ple. D'aquesta manera, vaig poder prendre nota de dues versions ben diferents, gairebé oposades, d'un mateix objecte. La diferència estava en la llum. Suau o contrastada, difusa o cantelluda, però sempre neta i ben delineada.
He penjat la versió més mat.