He anat al congost de Fraguerau —el nostre petit Grand Canyon— però ni la llum ni la inspiració m'han permès trobar alguna imatge interessant d'aquest indret grandiós. Ja és sabut que els grans espectacles de la natura sempre són molt difícils de fotografiar.Quan ja tornava cap el cotxe, m'anava fixant en la gran quantitat de flors que hi havia al meu voltant. Flors petites i poc vistoses, flors de secà. Estava pujant pel camí de l'Escambell, que surt del Mas de Soleràs i puja molt dret, superant diversos graus, fins el Coll de Mònecs. Els paisatges més allunyats estaven immersos en una llum lletosa gens fotogènica, però el que veia en primer pla era molt bonic, dintre del seu caràcter àrid i miserable.
Finalment, aquesta va ser la meva imatge preferida del dia.