La tardor, com un mar embogit

La tardor del 2010 vaig fer un seguit d'excursions memorables a les serralades del costat esquerre del Llobregat, entre Sant Julià de Cerdanyola i Vilada. En una de les millors, vaig seguir la cresta de la Creueta fins la Taleia, entre la vall de Cerdanyola i la de Malanyeu. Els colors de la tardor esclataven amb força i jo, des de la meva talaia, podia observar-los de manera privilegiada.

S'arriba a un lloc espectacular anomenat el Mal Pas, que és un mirador òptim d'una petita i salvatge vall secundària anomenada el Clot de la Rota. Aquesta petita vall està encerclada pel cingle del Replà al nord i el de Malanyeu al sud. Els arbres de la vall semblaven tanmateix un mar de foc i colors que hagués embogit. Un infern caòtic del que, aquí i allà, aconseguissin treure el cap alguns vaixells de roca, a punt de naufragar.