Mirant a terra

De vegades, mentre circulem amb cotxe amunt i avall, trobem un espectacle natural d'una bellesa inusual. Sovint, no duem l'equip fotogràfic apropiat, o no podem aturar-nos, o bé quan ens aturem la llum ja no és la que voldríem o el punt d'observació que hem trobat no és el que caldria.

Hi ha també alguna ocasió poc usual en que tot sembla sortir bé. Per exemple, un dia en que estava conduint d'Agramunt a Artesa i, a mig camí, unes nuvolades de tempesta espectaculars, per la banda de la Donzell, em van enlluernar. Duia l'equip fotogràfic a ma i em vaig endinsar per una carretera secundària. La llum era màgica i vaig poder fer fotografies a cor què vols. Són fotografies boniques —en penjaré alguna, un dia— però, amb tota la seva majestuositat, potser els manca alguna cosa.

En un moment donat, sense motiu aparent, la llum va perdre la seva qualitat i el paisatge es va tornar vulgar i monòton. Aleshores, vaig baixar la vista a terra i vaig "trobar-me" aquesta imatge que no havia previst. Fet i fet, és la que més m'agrada de les d'aquell dia.