Fa moltes setmanes que l'anticicló no es belluga de sobre nostre i la boira de les planes interiors és freda i persistent. El gebre es va acumulant a les plantes i els arbres i els fabrica perfils cristal·lins.
Tornava de caminar pel massís de Sant Honorat, aquestes roques extraordinàries que hi ha sobre la plana d'Oliana, a la dreta del Segre, a migdia de la Serra d'Aubenç. Quan passava per la Segarra, el paisatge era inversemblant. Finalment, a la Panadella, no vaig poder resistir la temptació d'aturar-me i capturar algunes poques imatges de tota aquella meravella que m'envoltava.