Havíem pujat al Port del Comte en un dia que començava enlleganyat. Des de l'aparcament de l'estació, vam anar pujant per les pistes d'esquí en direcció al cim principal de la Serra de Querol, que es diu Puig de les Morreres. Des d'aquest cim, hi ha un gran desnivell cap al coll de Jou i la visió que es té des d'aquesta talaia sobre els misteriosos barrancs de Canalda i Vilamala és magnífica.
Per sort, just en el moment d'arribar al cim, les boires es van obrir i va aparèixer als nostres peus tot un terreny preciós, net i lluent per la pluja recent. No sabíem on mirar! Vam sorprendre un grup d'isards, que ràpidament es van llançar avall pel pendent dretíssim.
Després es va tornar a tapar i tot va quedar gris i uniforme. La visió va durar poc, però potser això encara va fer augmentar la seva força i va fer el seu record més perdurable.