
Per sort, just en el moment d'arribar al cim, les boires es van obrir i va aparèixer als nostres peus tot un terreny preciós, net i lluent per la pluja recent. No sabíem on mirar! Vam sorprendre un grup d'isards, que ràpidament es van llançar avall pel pendent dretíssim.
Després es va tornar a tapar i tot va quedar gris i uniforme. La visió va durar poc, però potser això encara va fer augmentar la seva força i va fer el seu record més perdurable.