El cep és un subjecte fotogràfic difícil. La vinya és paisatge, però el cep és una planta de fotogènia esquerpa.L'he retratat moltes vegades, al llarg del pas de l'any: cep d'hivern, esporgat i tancat en ell mateix; cep en el moment de la brotada, quan retorna a la vida; cep de brancada exuberant; cep en plena saó, farcit de gotims turgents; cep de tardor, de colors sublims; cep esfullat, laberint de sarments... Però mai —o ben poques vegades— he trobat la manera de captar amb la càmera les sensacions que els ceps em generen.
Aquest cep d'aquesta imatge en blanc i negre és a una vinya de Poboleda propera al poble, al camí que va al cementiri —una vinya petita, amb marges de pedra seca— però podria ser un cep de qualsevol de les nostres vinyes.És una fotografia de l'abril del 2012.