En aquest primer dia a Islàndia vam seguir rutes força conegudes i ben transitades —ja tindríem temps més endavant de tastar les grans solituds— i no podíem deixar de visitar algun dels guèisers més populars. Va caldre una mica de paciència per anar esperant el moment de l'explosió d'aigua bullent que es projectava cap el cel, i va caldre estar molt amatent perquè el moment fotogràficament òptim durava molt poc temps. El cel —els cels increïblement tenebrosos d'Islàndia— s'afegia a la composició amb l'aigua i el sofre.