Les cascades que anem veient són innumerables. Tot es vau tant inaccessible, tant «màgic» que sovint ens preguntem d'on deu venir aquesta aigua que es precipita per fractures d'aspecte magmàtic, entapissades sempre per una herba —o molsa— que s'arrapa a cada racó.
Què hi deu haver al damunt d'aquests escarpats? Potser hi ha llacs, potser hi ha estepes emboirades i immenses. Potser —no ho hem de descartar— hi ha una granja i un racó de vida.