En parlava en un article anterior: la gran esquerda entre la placa tectònica europea i l'americana travessa Islàndia. I un dels llocs on és més evident aquesta ruptura és un indret —amb una certa màgia, no cal dir-ho— fonamental en la història d'aquesta societat «sense rei». És exactament on està feta aquesta fotografia. L'esquerda és ben visible (és possible fer immersió al seu interior) i a la seva dreta s'estén una plana verda i extensa que és on es reunia, un cop l'any, el parlament de l'illa.
La pluja anava i venia i el vent tempestuós la projectava sovint contra nosaltres. La llum era inversemblant i afegia grandesa i misteri a la visió. No et cansaves mai d'anar seguint el moviment de les nuvolades —com passa amb el foc.